Casos en què hi ha necessitat d'habitatge, malgrat que ja se'n posseeix un
No es consideren habitatges adequats o a la disposició del sol·licitant, i es tindran per tant com a supòsits de necessitat d’habitatge, aquells habitatges que constitueixen la residència habitual i permanent de la persona sol·licitant o d’un dels membres de la unitat de convivència i es troben en alguna de les circumstàncies segënts:
- a) Els habitatges fora d’ordenació urbanística que tinguin sentència ferma d’enderroc.
- b) Els habitatges declarats en estat ruïnos respecte dels quals s’hagi acordat la demolició.
- c) Els habitatges que no reuneixin les condicions mínimes d’habitabilitat establertes a la normativa vigent, sempre que les deficiències no siguin corregibles amb solucions constructives que no afectin l’estructura de l’edifici.
- d) Els habitatges que, en procediment de nul·litat, separació o divorci, o altres situacions anàlogues, s’hagin assignat judicialment com a domicili a l’altre cònjuge o parella, sempre que el sol·licitant no disposi d’un altre habitatge adequat, d’acord amb el reglament del registre.
- e) S’entendrà, també, que hi ha necessitat d’habitatge en els casos d’abandonament del domicili familiar com a conseqüència de maltractaments, denunciats formalment davant dels òrgans competents.
- f) Els habitatges que no compleixin les determinacions relatives a accessos i aparells elevadors contingudes a la normativa sobre promoció de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques, sempre que es produeixin les circumstàncies següents:
- Que no resulti possible un ajustament raonable, acreditat amb un informe d’un tècnic de l’Oficina de l’Habitatge competent.
- Que un membre de la unitat de convivència acrediti, amb la qualificació oficial de l’organisme competent, la condició de discapacitat amb mobilitat reduïda permanent; o que la unitat de convivència inclogui (o estigui formada) per persones majors de 65 anys.
- g) Els habitatges ocupats per un nombre de persones que superi el llindar màxim d’ocupació establert per la normativa reguladora de les condicions mínimes d’habitabilitat. El nombre de membres de la unitat de convivència s’acredita mitjançant certificació d’empadronament de tots ells en el mateix domicili durant el termini mínim d’un any anterior a l’inici del procediment d’adjudicació.
- h) Casos en que la persona propietària tingui iniciat un procés judicial o notarial d’execució hipotecària que pugui comportar la pèrdua de l’habitatge.
- i) Quan el sol·licitant acrediti raons de mobilitat laboral, de dependència física, assetjament o de qualsevol altra mena que justifiquin suficientment la necessitat de canvi de domicili.
En els supòsits previstos a les lletres f, g i i anteriors, si el règim de tinença del bé immoble que constitueix la residència habitual és a títol de propietat, usdefruit o dret de superfície, per tal d'evitar que els qui es trobin en situació de necessitat d’habitatge puguin arribar a beneficiar-se simultàniament de dos habitatges, les persones sol·licitants que hagin resultat adjudicatàries d’un habitatge protegit hauran de transmetre l'habitatge original o bé posar-lo a disposició de la borsa de lloguer d'habitatges del territori o àmbit on es localitzi l'habitatge a cedir, amb caràcter previ a l'atorgament de l'escriptura de transmissió o a la subscripció del contracte d'arrendament de l'habitatge protegit, en condicions d'habitatge amb protecció oficial.